| Joan Gràcia, del Tricicle: "A cada nou espectacle ens trobem amb idees difícils de materialitzar; si parléssim, seria més senzill".
10/02/2003
Amb veu afable i alhora inconfusible, en Joan Gràcia ens acosta al seu món. Per ell, treballar resulta imprescindible i més quan es té davant un públic entregat. És l'única manera de mantenir el cervell actiu i no apoltronar-se, reconeix al final de l'entrevista. Diu que no sap explicar-nos com es fa riure algú, i malgrat això, els èxits del Tricicle demostren que quan s'hi posen, se'n surten de meravella; malgrat tot, admet que si parlessin, els seria més fàcil materialitzar algunes idees, però no renuncien al teatre mímic que els identifica i, a més, tenen molts recursos. Pensa, satisfet, que la cartellera actual dels teatres catalans busca més la qualitat que no pas els beneficis comercials. En la conversa, en Joan també ens descobreix amb què ens sorprendrà properament el Tricicle: després de Sit faran la sarsuela La generala al teatre Victòria; a partir de l'abril, al Romea, El barber de Sevilla, en col·laboració amb el Liceu; i al juny rodaran una pel·lícula sobre el llibre de Pablo Tusset Lo mejor que le puede pasar a un croissant.
Txell Vallespí
|
Perfil
En Joan Gràcia sense el Tricicle no seria el mateix. Però sense ell, al grup li faltaria un dels seus puntals i tampoc no seria el mateix. Actualment porta mitja vida dedicada al teatre, 23 anys dels 46 que té. Va néixer el 26 de febrer de 1957 al barri del Poble Sec, a Barcelona. I després de dedicar-se al món de la banca, d'estudiar Belles i Arts i de fer alguna que altra cosa més, va entrar a l'Institut del Teatre. El 1979 va fundar el Tricicle amb Carles Sans i Paco Mir, i des de llavors no han deixat de gaudir del fervor del públic. Vint-i-un premis i més reconeixements arreu del món, des de Catalunya fins a la Xina. Tots tres són actors, però aquesta paraula resulta massa específica per un trio dedicat a la gestió de l'espectacle.
|
