Taula rodona: "Una literatura d'assaig".
Ponents: Gustau Muñoz, economista, assagista i traductor; Sam Abrams, crític i escriptor.
Moderador: Enric Sòria.

L'escriptor Enric Sòria, l'assagista i traductor Gustau Muñoz i el crític i escriptor Sam Abrams van analitzar l'obra literària de Joan Fuster fent especial atenció en l'assaig, la prosa i la poesia. Els conferenciants van destacar la vigència de la seva obra i van lamentar el poc interès que suscita actualment l'escriptor valencià no només al País Valencià sinó arreu dels Països Catalans. La trobada va servir sobretot per descobrir la vessant més poètica de l'obra de Fuster.

L'escriptor Enric Sòria destaca que "Fuster es pot considerar, si no periodista, una cosa molt semblant"

Enric Sòria

Gustau Muñoz va destacar la capacitat de Joan Fuster per fer pensar els lectors utilitzant un llenguatge profund però, alhora, clar i amè

Gustau Muñoz

Sam Abrams, referint-se a Fuster, diu que "el poeta sobreviu en la prosa" i que "Joan Fuster és un poeta que es perd en el món de la prosa assagística"

Sam Abrams

Lluís Vilaró, Lluís Marquina i Lídia Martín.

Enric Sòria i Parra (Oliva, la Safor, 1958) és historiador i escriptor. Actualment exerceix de professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i amb anterioritat va excercir de traductor de la Diputació Provincial de València. Ha estat membre fundador de la revista Daina (1986), redactor del setmanari El Temps (1985-1988) i de la revista Caràcters i col·laborador del desaparegut diari El Observador, El País i l'Avui. És autor d'una nombrosa obra de diversos gèneres. Són destacables els llibres de poesies Mirall de miratges. (1982), Varia et memorabilia (1984) i Compàs d'espera (1993). Ha traduït obres de Thomas de Quincey i Franz Kafka. És autor, així mateix, de les obres Trenta anys de cultura literària a la Safor, 1959-1990 (1990), Mentre parlem. Fragments d'un diari iniciàtic (1991), llibre que va guanyar el Premi Joanot Martorell de 1990, Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997). Va obtenir el Premi Carles Riba de poesia el 1998 per L'instant etern.

Nascut a València el 1951, Gustau Muñoz Veiga és economista, assagista i traductor. És l'actual cap de redacció de la revista "L'espill" i coordina la publicació "Pasajes". Va ser professor de la Facultat d'Econòmiques de València i membre del Departament de Publicacions de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació durant 10 anys, fins que el PP el va dissoldre en arribar al poder. Muñoz ha estat coordinador d'assaig de diferents col.leccions com "Caracters", "Arguments i "Sagitari". Ha traduït més de 40 llibres, bàsicament de l'alemany, i ha escrit sobre el pensament de figures com Karl Marx, Joan Fuster o Max Stirner, entre d'altres. Escriu ressenyes literàries, de manera habitual, a revistes com El Temps o El contemporani i als diaris El Levante, Avui i El País. Entre la seva producció pròpia destaca Intervencions. Entre cultura i política (1998), i ara acaba de publicar L'inici del segle, amb l'editorial Tres i Quatre.

Sam Abrams (Beckley, West Virginia, 1952) és un dels crítics i teòrics més importants de les lletres catalanes. És poeta, traductor, assagista i professor de filosofia i literatura. Llicenciat en hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor, en poesia, del llibre Calculations. Ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l'anglès. Ha estat curador de l'edició de Poesia anglesa i nord americana; Àlbums Ràfols-Casamada: veure és sentir; Dietaris de Marià Manent i El llarg dinar de nadal de Thorton Wilder. Ha tingut cura de Tenebra blanca, la primera antologia realitzada sobre poemes en prosa en la literatura catalana contemporània. És codirector de les col·leccions "Clàssics" de l'editorial Proa i "Calaix de versos" d'Eumo. Els que el coneixen afirmen que en el seu cervell hi ha emmagatzemada la literatura catalana de tots els temps i una part ingent de la literatura mundial. Sam Abrams és, segons Enric Sòria, el millor lector de la poesia de Joan Fuster.