|
Quatre amics i coneixedors de Joan Fuster destaquen la seva gran
humanitat
Taula Rodona: "La
vida de Joan Fuster".
Ponents: Miquel
Batllori, historiador, Joaquim Maluquer, sociòleg,
Max Cahner, editor, i Josep Maria Muñoz, escriptor.
Moderador: Vicent
Sanchis.

Quatre persones properes a Joan
Fuster es van reunir per recordar la figura personal i l'aspecte
més humà de l'escriptor valencià. El sociòleg
Joaquim Maluquer, l'editor Max Cahner, el novel·lista Josep
Maria Muñoz, i l'erudit Miquel Batllori van parlar del Joan
Fuster menys conegut i van explicar una sèrie d'anècdotes
personals que apropen l'escriptor de Sueca al públic. L´acte
va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Comunicació
Blanquerna de la Universitat Ramon Llull en la jornada d'homenatge
a Joan Fuster amb motiu del triple aniversari: deu anys de la seva
mort, vuitanta anys del seu naixement i quaranta de la publicació
de "Nosaltres els valencians".
Maluquer va
destacar per sobre de tot la qualitat humana de l'escriptor valencià,
i en segon lloc, la seva lluita contra la censura.
Joaquim
Maluquer
Cahner va deixar clar
que les seves trobades amb Fuster no tenien un punt de vista filosòfic
com a eix central. No parlaven d'ideologies, sinó que conspiraven
per dur a terme accions pràctiques i eficaces.
Max
Cahner
Muñoz va remarcar
la personalitat extraordinària, la bondat, decència,
amabilitat i el saber escoltar de Fuster.
Josep
Maria Muñoz
El pare Batllori va
parlar de la influència carlina que Joan Fuster va rebre
dels seus pares.
Miquel
Batllori
Esther González, Esther Sancho,
Oriol Serra, Ingrid Franquesa i Berenguer Costa
|
Miquel Batllori i Munné
neix a Barcelona l'any 1909. És teòleg i historiador,
un dels personatges més erudits de la cultura catalana. Ha
escrit més de dos-cents llibres, traduïts a diverses
llengües i de temàtica diversa, encara que s'ha centrat
en la figura de Ramon Llull i el lul·lisme a Europa i en
les èpoques històrico-culturals de l'Humanisme o el
Renaixement. El pare Batllori
també ha destacat en l'estudi de la trajectòria de
la família dels Borja, entre els membres de la qual hi ha
polítics, papes i sants. Ha rebut molts premis i condecoracions,
d'entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1982), la Medalla
d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (1992) i la Medalla d'Honor del
Parlament de Catalunya, categoria or (2001). La seva obra historiogràfica
ha estat premiada amb diferents guardons. En són exemples
la Lletra d'Or per A través de la Història i la Cultura
(1980), el Premi
Príncep d'Astúries de ciències socials
(1995), el Premio
Nacional de Historia pel seu llibre Humanismo y Renacimiento
(1988), el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana per
Records de quasi un segle (2001). Ha estat nomenat Doctor
Honoris Causa per onze universitats dels Països Catalans.
Joaquim Maluquer va
néixer a Barcelona el 1930. És doctor en Sociologia
i en Dret, i també ornitòleg. Es va doctorar en Dret
amb una tesi sobre l'assimilació de la immigració
a Catalunya i en Sociologia amb un treball sobre la política
cotonera de Barcelona entre 1940 i 1970. En el vessant polític
va ser director general de Promoció Cultural de la Generalitat
provisional, sota el govern de Josep Tarradellas, i després,
en la primera legislatura (1980-1984) secretari del consell executiu.
També ha estat president de la Institució
Catalana d'Història Natural. D'entre les seves publicacions
destaca L'estructura econòmica de les terres catalanes, el
1963, Població i Societat a l'àrea catalana, el 1965,
i Teoria econòmica i ecologia, el 1978. Però una de
les seves obres principals és el compendi d'ornitologia Els
ocells de les terres catalanes, del qual se n'han fet diverses reedicions
des de la seva primera publicació, el 1956. Més recentment
ha publicat les biografies de Joaquim Maluquer i Viladot i de Rafael
Patxot i Jubert. És a punt de sortir al carrer un recull
de la correspondència que Joan Fuster va mantenir amb Joaquim
Maluquer.
Max Cahner Garcia
neix a Bad Godesberg (Alemanya) el 1936. És editor, polític
i historiador de literatura. Es va llicenciar en Ciències
Químiques i és doctor en Filosofia i Lletres. També
és professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona
des de 1975. Impulsà la nova època de la revista Serra
d'Or (1959) juntament amb Ramon Bastardas, i al 1962 (amb la publicació
de "Nosaltres els valencians", de Joan Fuster) creà
Edicions
62, editorial
que va dirigir fins al 1969. Més endavant, el 1972, va fundar
Curial Edicions Catalanes i va ser també el promotor de la
Gran
Enciclopèdia Catalana. Va ser Conseller de Cultura de
la Generalitat de Catalunya durant els anys 1980-1984. És
nomenat editor del diari Avui
el 1986, del qual va ser president de 1988 a1991. Actualment també
és director de la Revista de Catalunya des de la represa
de 1986, any en què va ser nomenat comissari del projecte
per al Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar
fins el 1992. Durant els períodes 1985-1987 i 1992-1994 va
ser president de la Universitat
Catalana d'Estiu. Algunes de les seves obres més conegudes
són l'Epistolari del Renaixement, L'obra catalana de Joan
Baptista Anyés (1987) i Literatura de la Revolució
i la Contrarevolució (1789-1849). També ha estat col·laborador
de Joan
Coromines en el Diccionari
Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, del
qual també n'ha estat l'editor. Finalment, va dirigir el
Petit Curial Enciclopèdic (1979) i La Gran Geografia Comarcal
de Catalunya (1981-1984).
Josep Maria Muñoz
Pujol neix a Barcelona l'any 1924. És metge i escriptor.
En la seva faceta literària destaca com a dramaturg i assagista.
Ha publicat una desena d'obres teatrals, però es va donar
a conèixer amb l'obra Torna un home, premi Maragall 1995.
Muñoz ha rebut altres guardons per les seves obres, com són
el premi J. M. de Sagarra el 1965, l'Ignasi Iglesias el 1983 i el
Crítica de Serra d'Or el 1992. Actualment acaba de publicar
el seu últim assaig, El falcó de Sueca, que se centra
en la figura de l'escriptor valencià Joan Fuster. A més
a més de ser una biografia del mestre de Sueca, l'obra ofereix
una reflexió personal del moment històric que Fuster
va viure.
|