Quatre amics i coneixedors de Joan Fuster destaquen la seva gran humanitat

Taula Rodona: "La vida de Joan Fuster".
Ponents: Miquel Batllori, historiador, Joaquim Maluquer, sociòleg, Max Cahner, editor, i Josep Maria Muñoz, escriptor.
Moderador: Vicent Sanchis.

Quatre persones properes a Joan Fuster es van reunir per recordar la figura personal i l'aspecte més humà de l'escriptor valencià. El sociòleg Joaquim Maluquer, l'editor Max Cahner, el novel·lista Josep Maria Muñoz, i l'erudit Miquel Batllori van parlar del Joan Fuster menys conegut i van explicar una sèrie d'anècdotes personals que apropen l'escriptor de Sueca al públic. L´acte va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull en la jornada d'homenatge a Joan Fuster amb motiu del triple aniversari: deu anys de la seva mort, vuitanta anys del seu naixement i quaranta de la publicació de "Nosaltres els valencians".

Maluquer va destacar per sobre de tot la qualitat humana de l'escriptor valencià, i en segon lloc, la seva lluita contra la censura.

Joaquim Maluquer

Cahner va deixar clar que les seves trobades amb Fuster no tenien un punt de vista filosòfic com a eix central. No parlaven d'ideologies, sinó que conspiraven per dur a terme accions pràctiques i eficaces.

Max Cahner

Muñoz va remarcar la personalitat extraordinària, la bondat, decència, amabilitat i el saber escoltar de Fuster.

Josep Maria Muñoz

El pare Batllori va parlar de la influència carlina que Joan Fuster va rebre dels seus pares.

Miquel Batllori

Esther González, Esther Sancho, Oriol Serra, Ingrid Franquesa i Berenguer Costa


Miquel Batllori i Munné
neix a Barcelona l'any 1909. És teòleg i historiador, un dels personatges més erudits de la cultura catalana. Ha escrit més de dos-cents llibres, traduïts a diverses llengües i de temàtica diversa, encara que s'ha centrat en la figura de Ramon Llull i el lul·lisme a Europa i en les èpoques històrico-culturals de l'Humanisme o el Renaixement. El pare Batllori també ha destacat en l'estudi de la trajectòria de la família dels Borja, entre els membres de la qual hi ha polítics, papes i sants. Ha rebut molts premis i condecoracions, d'entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1982), la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (1992) i la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, categoria or (2001). La seva obra historiogràfica ha estat premiada amb diferents guardons. En són exemples la Lletra d'Or per A través de la Història i la Cultura (1980), el Premi Príncep d'Astúries de ciències socials (1995), el Premio Nacional de Historia pel seu llibre Humanismo y Renacimiento (1988), el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana per Records de quasi un segle (2001). Ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per onze universitats dels Països Catalans.

Joaquim Maluquer va néixer a Barcelona el 1930. És doctor en Sociologia i en Dret, i també ornitòleg. Es va doctorar en Dret amb una tesi sobre l'assimilació de la immigració a Catalunya i en Sociologia amb un treball sobre la política cotonera de Barcelona entre 1940 i 1970. En el vessant polític va ser director general de Promoció Cultural de la Generalitat provisional, sota el govern de Josep Tarradellas, i després, en la primera legislatura (1980-1984) secretari del consell executiu. També ha estat president de la Institució Catalana d'Història Natural. D'entre les seves publicacions destaca L'estructura econòmica de les terres catalanes, el 1963, Població i Societat a l'àrea catalana, el 1965, i Teoria econòmica i ecologia, el 1978. Però una de les seves obres principals és el compendi d'ornitologia Els ocells de les terres catalanes, del qual se n'han fet diverses reedicions des de la seva primera publicació, el 1956. Més recentment ha publicat les biografies de Joaquim Maluquer i Viladot i de Rafael Patxot i Jubert. És a punt de sortir al carrer un recull de la correspondència que Joan Fuster va mantenir amb Joaquim Maluquer.

Max Cahner Garcia neix a Bad Godesberg (Alemanya) el 1936. És editor, polític i historiador de literatura. Es va llicenciar en Ciències Químiques i és doctor en Filosofia i Lletres. També és professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona des de 1975. Impulsà la nova època de la revista Serra d'Or (1959) juntament amb Ramon Bastardas, i al 1962 (amb la publicació de "Nosaltres els valencians", de Joan Fuster) creà Edicions 62, editorial que va dirigir fins al 1969. Més endavant, el 1972, va fundar Curial Edicions Catalanes i va ser també el promotor de la Gran Enciclopèdia Catalana. Va ser Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant els anys 1980-1984. És nomenat editor del diari Avui el 1986, del qual va ser president de 1988 a1991. Actualment també és director de la Revista de Catalunya des de la represa de 1986, any en què va ser nomenat comissari del projecte per al Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins el 1992. Durant els períodes 1985-1987 i 1992-1994 va ser president de la Universitat Catalana d'Estiu. Algunes de les seves obres més conegudes són l'Epistolari del Renaixement, L'obra catalana de Joan Baptista Anyés (1987) i Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849). També ha estat col·laborador de Joan Coromines en el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, del qual també n'ha estat l'editor. Finalment, va dirigir el Petit Curial Enciclopèdic (1979) i La Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1981-1984).

Josep Maria Muñoz Pujol neix a Barcelona l'any 1924. És metge i escriptor. En la seva faceta literària destaca com a dramaturg i assagista. Ha publicat una desena d'obres teatrals, però es va donar a conèixer amb l'obra Torna un home, premi Maragall 1995. Muñoz ha rebut altres guardons per les seves obres, com són el premi J. M. de Sagarra el 1965, l'Ignasi Iglesias el 1983 i el Crítica de Serra d'Or el 1992. Actualment acaba de publicar el seu últim assaig, El falcó de Sueca, que se centra en la figura de l'escriptor valencià Joan Fuster. A més a més de ser una biografia del mestre de Sueca, l'obra ofereix una reflexió personal del moment històric que Fuster va viure.